LA GODRA
La Godra, la Quimera de Caldes de Montbui, és l’esperit malèvol de la Font del Lleó, que desperta dos cops l’any: pel correfoc de Festa Major (el segon dissabte d’octubre) i durant l’Escaldàrium, la Festa del Foc i l’Aigua, que narra el naixement de l’aigua termal (el segon dissabte de juliol).
Per tal que fos quelcom únic i relacionat amb la nostra vila, es va optar per fer una quimera
Va ser construïda l’any 2000 per l’artesana Dolors Sans, sota l’encàrrec del Ball de Diables de Caldes, a fi d’ampliar el Bestiari Festiu de la vila amb un element de foc.
Per tal que fos quelcom únic i relacionat amb la nostra vila, es va optar per fer una quimera (que apareix en algunes llegendes antigues de la vila) on tingués cap i cos de Lleó, en motiu del lleó de la Font del Lleó, principal font d’aigua termal natural de Caldes; ales de ratpenat, degut a l’antic símbol de l’escut de Caldes; cua de serp, animal que simbolitza o representa mitològicament el mal i/o el pecat, i per últim, per tal de vincular-la amb l’aigua termal de la Font del Lleó i de Caldes en general, bona part del seu cos està recobert d’escames, element característic dels animals aquàtics. En una sola fera es representen tots els elements: el foc (que llença per tot el cos i que vol representar l’escalfor de l’aigua termal, 76ºC ), l’aigua (fent referència a la de la font que li dóna vida), la terra i l’aire.
A l’Escaldàrium, la Godra apareix a la 5a dansa (4a dansa de foc) i balla a ritme de “El Bram de la Quimera” al centre de la plaça, just entre l’entrada de les Termes Romanes i la Font del Lleó.
Una de les antigues llegendes de la vila, explica l’origen de l’aigua que brolla a 76ºC de les fonts naturals de Caldes, ja parla d’una quimera:
Expliquen les llegendes de la vila que fa milers d’anys, quan els déus deambulaven damunt la terra, Urà, el més vell de tots, Cibele, la seva companya, i el seus fills Tità i Saturn, es trobaven passejant pel jardí de les Hespèrides. Lloc paradisíac on les tres nimfes guardaven, amb l’ajuda del drac Ladon, les Pomes d’Or que Gea havia regalat a Era. Com que les havia trobat tan maques, la deessa les havia plantat al seu jardí.Però Quimera, animal mitològic amb cap i cos de lleó, ales de rat-penat i cua de serp, que quan obria la boca escopia foc, empesa per la gelosia que sentia envers els déus i portada per l’ànsia de destruir-los per ocupar el seu lloc i fer-se amb el seu poder, atacà a traïció a Urà, Cibele i els seus fills. Això dugué els tres titans a lluitar aferrissadament.
Encara que Quimera escopís foc per la seva boca, en aquesta lluita aviat fou reduïda i castigada a viure tota la seva vida en una profunda cova.Aleshores cridaren Pegàs, el cavall alat, i tots el déus sobre el llom de l’animal, després d’agafar Quimera, creuaren el mar, anomenat actualment Mediterrani. En arribar en unes llunyanes terres introduïren Quimera en les profunitats. Un cop la gesta acabada, els déus taparen l’entrada amb pedres i roques. Llavors Quimera, empresonada sota terra, trobà un riu d’aigua subterrània que, entremig de les equerdes, sortia a l’exterior.Diu la llegenda que aquella cova es troba sota mateix de la Plaça del Lleó de Caldes! Quimera, en el seu forat, captiva, enutjada i furiosa, començà a moure’s sense parar i a escopí foc per la seva boca. Aleshores succeí que aquelles flamarades anaren escalfant l’aigua del riu.Quan Caldes encara no era Caldes, en una petita depressió començà a brollar aigua calenta. Els romans, en arribar en aquest lloc la trobaren i la utilitzen. Construïren les Termes i en tot al voltant s’inicià, amb el pas del temps, l’edificació del poble i dels balnearis. I així va ser i encara avui, com els calderins, aprofitant la còlera de Quimera, continuen gaudint de l’aigua termal i dels seus beneficis. Així mateix continuen brollant les seves fonts, la del Lleó, la de l’Església i la de la Piqueta.
De la Llegenda de l’Escaldàrium
"
