Durant l’edat mitjana el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i, fins i tot, executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Va ser sobretot durant a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, que es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. Es tractava, sobretot, de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d’intervenir per tal de garantir, en molts casos, un procés just, ja que se solien fer els judicis en el mateix poble, amb la presència només de les autoritats locals, les quals solien actuar de forma que el poble quedés content, davant de l’atribució a les bruixes de les calamitats locals, etc… abans mencionades.

​

La relació de Caldes de Montbui i les bruixes es remunta als anys 1619 i 1620, època en que a Caldes de Montbui van ser jutjades i la majoria d’elles executades, fins a 7 dones. El maig de 1619 foren jutjades Antònia Puig i Braga, Margarida Pujolràs, Margarida Mimó i Casavellor (Margarida Mimona) i Montserrada Durrius. El 1620 foren detingudes cinc dones més, de les quals Eulàlia Úrsula, de només 18 anys, fou l’única que se’n salvà, alliberada, després de ser condemnada a mort.